Borat, més proper als Pulitzer que als Oscar?

Reading Time: 3 minutes

Aquest article conté ‘spoilers’ de Borat: següent pel·lícula documental

La seqüela de Sacha Baron Cohen, flamant nominada pels Oscars a millor guió adaptat, va aconseguir marcar l’agenda dels últims compassos electorals als  EUA. Ho va fer com a pel·lícula o trepitjant de ple el camp del periodisme?

L’arribada de Borat, següent pel·lícula documental, va ser una bomba. Des de la seva infiltració a un grup conspiranoic de Qanon durant el confinament, fins al clímax final on enganxa a Rudolph Giuliani tenint un comportament desagradable amb Maria Bakalova, qui s’havia fet passar per una periodista i aconseguit una entrevista amb el llavors advocat de Donald Trump. Tot aquest arc està articulat a través de la figura de la premsa.

Borat i la seva filla en un dels gags de la pel·lícula

Per tal d’exposar fins a quin punt una part de la societat dels Estats Units està desinformada, van crear un mitjà fals, afí a les tendències trumpistes. Se’ls hi va permetre cobrir actes en contra de les restriccions del covid i Rudy Giuliani els hi va concedir una entrevista sense sospitar de la seva credibilitat. La finalitat de tot plegat és destapar la veritat, però a diferència del periodisme, es podria dir que Baron Cohen sobreposa la fi als mitjans.

La documentació que acaba obtenint és de gran valor informatiu: El tracte de Giuliani cap a Bahalova, que interpretava a la filla de 15 anys de Borat i s’havia fet passar per periodista, és cru i sense estar fora de context. L’actriu hi ajuda amb la seva improvisació. Afirma que està nerviosa, que és la seva primer entrevista i deixa que Giuliani la tranquil·litzi. El contacte constant de l’exalcalde de Nova York cap als genolls d’ella ja té un impacte, i més quan Giuliani té una certa fama cap a ‘noies joves’.  Però el clímax final, quan un cop acabada l’entrevista l’advocat convida a una copa de whisky a Bahalova a la seva habitació i comença a treure’s la roba té una doble lectura. En primer lloc, suposa una prova de valor irrefutable cap a la reputació de Giuliani. Tot i així, el haver-ho gravat d’incògnit, i els riscos que va tenir Bahalova, per bé que Baron Cohen estigués amagat a un armari de la mateixa habitació, poden ser excessius i facin perdre credibilitat al relat.  

Giuliani es mostrava físicament molt proper a Balakova durant l’entrevista

Quan l’any 2006 es va estrenar Borat, la societat americana va reaccionar sorpresa per la quantitat de personatges recargolats que s’amagaven entre els seus habitants. 14 anys després, s’ha normalitzat aquesta  banalització.  Sobretot impulsada pel llavors la transparència del President de la Nació, que ha arrossegat cap a la superfície tots aquells comportaments que abans s’havien de preservar en la intimitat.  Borat ha deixat de ser el catalitzador que despertava el personatge darrere de la façana de ‘correcció política’ per ser un interlocutor més entre la transparència ideològica que ara preval.

Ha canviat però d’un perfil més proper al de còmic cap a un espectre més periodístic? John Wibley, professor associat de periodisme i innovació de mitjans a La universitat de Northeastern l’agrada definir-lo com a Newsworhtiness entrepeneur, que es podria traduir com aquell que busca fets noticiables dins del paraigua del periodisme d’immersió. Wibley creu que emana d’una llarga tradició dels formats de notícies presentats en clau satírica que existeixen en vàries cultures. A casa nostra hi trobem exemples com l’Està passant, La competència o fins i tot el Polònia que en ocasions son la manera d’informar-se d’una part de la societat. ”Baron Cohen veu de la tradició satírica a burlar-se dels polítics però al forçar que els fets passin, ho porta a un altre nivell. D’aquí que se’l consideri emprenedor” reflexiona el professor associat.  

Fins a quin punt Borat parodia el periodisme o passa a formar-ne part d’ell té diverses lectures. L’intenció de fer periodisme és primordial? O cal que els mètodes també ho reflexin? Per Wibley sempre hi ha hagut un punt d’entreteniment dins l’informació “com pots captar la seva atenció, sinó?” i és en aquesta amplitud on Borat troba el seu espai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *