8tv i els seus múltiplex, una desfeta agredolça

Reading Time: 4 minutes

El traspàs de 8tv i el seu Múltiplex després d’una dècada de pocs encerts i molta despesa posa punt i final a la relació del Grup Godó amb la cadena.

Inicis i història de 8tv 

8tv és un canal de televisió en obert català de cobertura autonòmica que emet per a Catalunya. Amb el nom de Citytv va iniciar les seves emissions el 23 d’abril de 2001, inicialment limitades a la ciutat de Barcelona i posteriorment esteses a tota la seva àrea metropolitana. A diferència de la resta de televisions locals catalanes de moment, des dels seus inicis va apostar per la contractació de presentadors catalans molt populars com Jordi González, Alfonso Arús, Àngel Llàcer, Toni Clapés, Llucià Ferrer o Toni Soler. 

8tv emet una programació generalista i bilingüe (en castellà i català) basada en l’entreteniment, notícies i l’esport. La seva oferta es concentra en sèries i pel·lícules i, en menor mesura, en programes de producció pròpia, bàsicament espais de debat, tertúlia, magazines. A més emet serveis informatius i previsions meteorològiques. El 21 de maig de 2015 Mediaset España compra el 40% d’Emissions Digitals de Catalunya, la societat propietària de 8TV, fins llavors propietat a el 100% de el Grup Godó (editor del diari La Vanguardia).

El Grup Godó es ven 8tv

El proper 23 d’abril farà 20 anys que 8TV va començar a emetre, encara amb el nom de City TV. Arribarà a l’aniversari, però, amb un nou amo, l’empresari Nicola Pedrazzoli, després que el grup Godó hagi renunciat a mantenir-se en una televisió que ha representat un llast econòmic a les seves finances. De fet, després de diversos intents de consolidar-se, l’última aposta de l’editor de ‘La Vanguardia’ va ser reduir les despeses al mínim imprescindible i oferir només una programació enllaunada que l’ha fet caure per sota de l’1% d’audiència.

El passat dilluns el grup va formalitzar l’operació davant del Consell Audiovisual de Catalunya, tot i que, segons va poder saber l’ARA, ja ha mantingut contactes inicials per tenir una prospectiva sobre la seva viabilitat. El grup Godó va rebre la llicència per explotar l’únic múltiplex privat de TDT a Catalunya de mans de l’últim govern Pujol.

El cost de l’operació

El conglomerat ha venut la societat Emissions Digitals de Catalunya SA, mitjançant la qual s’emet aquesta cadena, a OCA 2022, propietat de l’inversor italià, Nicola Pedrazzoli, conseller delegat de Teve.cat, i Borja García-Nieto , president de Grup Financer Riva i García. En total, el cost d’aquesta operació s’aproxima als 10 milions d’euros, segons ha avançat Nació Digital. Tanmateix, els termes de l’acord dependran de l’aprovació de Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que autoritzarà aquest dilluns el traspàs.

El context de mercat i la covid forcen el traspàs

A través d’aquest mitjà, el grup Godó ha assegurat que ha hagut de dur a terme «un importantíssim esforç per produir una oferta de qualitat i explotar amb aprofitament i utilitat pública els diversos programes que componen el MUX». A més, el conglomerat esmenta també l’aparició de nous operadors d’àmbit estatal i català, i la crisi provocada pel coronavirus com dificultats que ha hagut d’enfrontar i que, finalment, han provocat la venda d’aquest canal.

«Després d’aquest periple ha arribat l’hora de cedir el testimoni a un nou operador que pugui aprofitar la tasca feta fins ara», ha afirmat el Grup Godó. D’aquesta manera, ha destaco la «gran experiència» de Pedrazzoli tant en el ja difunt Canal Català com a Teve.cat.

El multiplex cotitza més que els propis canals

Ja ens els últims anys, el grup godó havia dut a terme maniobres enfocades en la seva gestió de llicències. Mentre 8tv s’estancava al fons de la graella,  des de casa el “Conde” es buscaven nous ingressos fora de l’espai televisiu. 

8tv es va crear per fer fiable una alternativa privada en català. Aquest és el principal argument per defensar l’adjudicació d’un multiplex- format per quatre espais- que el 2003 l’últim govern de Pujol va realitzar.  Amb els anys s’ha demostrat la impossibilitat d’això. Però el tenir lloc per allotjar fins a quatre canals suposa una flexibilitat econòmica bestial. Se n’han aprofitat Barça TV, Bom, Estil 9 i fins i tot el canal temàtic musical rac105. No tots en català, ni amb més qualitat que alguna de les desenes de televisions locals catalanes.

La política arriba a tot arreu

La gallina dels ous d’or es farà esperar fins el 2014. És aleshores quan Rajoy promou l’última estocada a una Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en hores baixes. Al·legant motius tècnics, des de la Moncloa s’escapça un dels dos Multiplex públics on emet TV3. El 2012 havia hagut de tancar l’espai juvenil de referència a Catalunya, el 3XL, i retallar les emissions del 33. Un any després es tancà la reciprocitat d’emissió entre Països Catalans. La reducció d’espai suposava no poder emetre en alta definició. Un pas enrere provincià que impossibilitava la tasca de ser un mitjà de referència generalista. I de retruc l’oferta en català podia quedar encara més ofegada. 

Els lloguers son les noves  hipotèques

El multiplex propietat del grup de la Vanguardia, va postular-se com a única alternativa a canvi d’un milió d’euros i mig a l’any. La seva millor i gairebé única font d’ingressos. Insuficient per compensar pèrdues però atractiva per arribar a tenir beneficis.

Només així s’explica la voluntat de sufocar a 8tv, que després de la sortida de Josep Cuní, ha optat per l’estratègia de cost zero, amb la intenció de equilibrar les balances gràcies als ingressos de la Corporació. 

L’entrada de Tevcat al multiplex és un altre exemple que demostra fins a quin punt es cotitza l’espai radioelèctric. Llicències que guanyen valor gràcies a la reducció progressiva que han patit. Dotades d’un marc legal autonòmic que en prohibia la seva venda o lloguer, però que a nivell estatal van legislar en direcció contrària. 

Això és el que ha permès al grup Godó desprendre’s de la seva llosa per 10 milions d’euros que cobraran com un lloguer a relació de milió anual. La seva missió ha quedat reduïda a gestionar aquest patrimoni. La televisió és cada vegada un espai més obsolet pels canals convencionals, i que s’ha de fer un lloc a internet. Però la exclusivitat dels multiplex és un perill real. I la seva volatilitat en mans de diverses societats, genera el risc que algún dia ningú estigui disposat a adquirir-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *