Entre els drets i la responsabilitat

Reading Time: 3 minutes

Avui toca parlar del fenomen de frame que imposen els mitjans de comunicació. Si l‘agenda setting ens diu de què parlar i posa límits al que pot ser actualitat, el frame és una ‘contaminació’ de la mirada. Una perspectiva entesa com allò que ens projecta, però sobretot allò que deixa fora. És un concepte una mica embolicat. Poca cosa, però, comparat amb el serial made in Catalunya de les eleccions inspirat en Verne: “Del 14 F al 30M”, i el segon volum “del 30 M al 14 F”.

Les cautelaríssimes del TSJC han servit com a punt central de precampanya. Des del Govern s’ha tornat a aixecar la retòrica contra la ‘justícia’ espanyola. A aquests se’ls ha replicat burlant-se dels seus serveis jurídics, i la premsa ha seguit el joc amb la publicació d’escrits tècnicament neutrals.

Com a rerefons d’aquesta bomba d’actualitat, sobretot de la perspectiva, destaca la figura d’Antoni Bayona. El lletrat del Parlament i catedràtic de Dret Administratiu ( UPF) va ser dels primers a aparèixer gràcies a un escrit publicat a eldiario.es. L’endemà ja sortia a Rac1 i a La Vanguardia. La seva tesi, recolzada en la no competència de Pere Aragonès per aplicar la figura de ‘l’imperatiu legal’, casava bé amb la retòrica d’una mala gestió pública i la bona fonamentació tècnica va quallar. Bayona, es mostrava convençut que si s’hagués optat per “paralitzar el procés electoral” en comptes d’anar més enllà, no hi haguessin hagut complicacions, i posava d’exemple els decrets de les eleccions basques i gallegues.

“El que esgrimeix el lletrat Bayona està fonamentat, amb matisos i raons. Però obvia el que és fonamental. Els drets per ser exactes. I que al final son la causa perque les eleccions hagin acabat essent el 14 F.”

Així, posava el marc del conflicte en la limitació de competències d’Aragonès. Atribuïnt-ho en origen a la mala praxis de Torra , que va endarrerir la convocatòria fins que la inhabilitació li va passar pel davant.

Amb tota seguretat, el TSJC es definirà respecte la limitació de responsabilitats i competències més endavant. I sens dubte el que esgrimeix el lletrat Bayona està fonamentat, amb matisos i raons. Però obvia el que és fonamental. Els drets, per ser exactes. Que al final son la causa perque les eleccions hagin acabat essent el 14 F.

Els recursos que van prosperar, i disposar al TSJC perquè decretés unes cautelaríssimes, i posteriors cautelars, no té res a veure en depurar responsabilitats. Sinó en quin dret preval: La vida (salut) o el de sufragi (vot). Sense entrar en valoracions personals sobre la qüestió, s’ha de remarcar que la premsa ha obviat aquest debat, empès per la ‘tradició’ de contrastar amb el que surt a la mateixa premsa. No és que ningú hagi plantejat la problemàtica com un problema de drets, com els procediments han demostrat, però en l’inici del relat, el frame es va alinear amb allò que criminalitza i polaritza més. I ha passat a ser transversal per diferents universos mediàtics. Del diario.es a sortir recollit al recull de la setmana que David Miró publica a l’Ara, tot passant per les contrades del Grup Godó

La mirada crítica de David Miró, reforçant, sense saber-ho, el frame imposat contra l’independentisme \\ Diari Ara

El professor de Dret Administratiu (UdG) Josep Mª Aguirre es va postular com a alternativa al relat principal. En una publicació a Facebook, Aguirre defensava la resposta de la Generalitat com a igual de vàlida que la produïda en els comicis bascs i gallec, i va evidenciar la qüestió de discrepància en la gestió de la pandèmia i què ha de prevaldre: “Si el Decret català s’hagués dictat el 17 de març del 2020 avui les eleccions estarien suspeses. O viceversa” “Si algú vol fer l’exercici de les set diferències pot comparar la part resolutiva dels tres decrets” tancava, contundent.

Al cap de dos dies d’impregnació sobre procediments administratius, Aguirre va sortir dins el cercle de mitjans de la Corporació Catalana, i fins i tot al Via Lliure de Rac 1. Hi ha hagut una voluntat de matisar la panoràmica del debat, sorgida des de l’oposició i amb una capa de politització que l’eclipsa.

La polèmica decretació de Govern que tants malsdecaps ha portat a la Generalitat de Catalunya

El frame incial, si bé ha acabat per obrir-se a altres escenaris ja ha quedat com a hegemònic. I més que quedarà quan la sentència del TSJC abordi el procés administratiu a fons. Però pel camí han quedat penjats debats d’actualitat que com a societat no podem refusar. No tant per la responsabilitat que tenim, sinó com a mecanisme de defensa dels nostres drets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *