Els ‘Youtubers’ desembarquen a Andorra

Reading Time: 3 minutes

“Youtubers”, Andorra i impostos  Així ens han llevat El País i La Vanguàrdia  , dins les seves pàgines. Dos publicacions d’una de les temàtiques més controvertides i que acostumen a ser rebudes de manera sorprenent escèptica per tots els mitjans: En aquesta ocasió, l’excusa la posa el Rubius. Ja n’ha tingut prou d’Espanya. Es muda al país dels pirineus. Convertint-se, així, en l’enèsim de fer-ho. I per tant, en carn de canó per la premsa tradicional.

 Només cal fer un cop d’ull a episodis passats com la nefasta entrevista que li van publicar a el Mundo, o les desfetes televisives del programa d’en Risto Mejide. Youtube, i ara Twitch,  han estat menyspreats de manera sistemàtica per la majoria de mitjans perquè representen un perill. Fins fa poc, se’ls ha camuflat com un producte, inferior, ridícul destinat a ser bombolla només per punxar. Obviant que ja fa anys que n’hi ha que facturen més que el que cobren algunes redaccions de diari. Talment com si no formessin part de la nostra realitat. L’agenda setting  ho ha sabut mantenir en un sentit paròdic.

Com reaccionar, doncs, quan de  cop i volta aquests “personatges d’internet” passen a tenir nivells d’audiència propers als de televisió, i per tant s’embutxaquen xifres relativament similars. I sobretot, què fer quan una gran part d’aquests opta per no pagar impostos, marxant a Andorra?

Tornant a la notícia, La Vanguardia  titula així: “Los youtubers se fugan a Andorra”. Ja que es generalitza, fem-ho bé: “Los millonarios se fugan a Andorra, i no, no es por la carne andorrana”. Clickbait i tot, si volen.   Dins la notícia, almenys els equiparen a la categoria de “milionaris” o “celebritats”, un gest que els ‘humanitza’. I tot i que en línies generals l’article es defensa- ben trobat com a lligam per parlar dels esportistes d’elit- i fa un repàs informatiu clarificador de quins avantatges fiscals té -els requisits per accedir-hi, i una breu pinzellada de la situació dins la Unió Europea- cau en un dels paranys de sempre.

 No n’hi ha prou en saber com es diu el youtuber a internet. El lector no el reconeixerà, encara que sigui més conegut que més d’un- i de trenta- columnistes del diari del grup ‘Godó’. En comptes de elrubius, és necessari un “Ruben Doblas Gundersen” amb dos coll…gnoms. Irrellevància informativa, i (frivolitzant) masses semblances amb el retrat fet quan hi ha algun crim comés per individus d’ètnia i origen estranger.

La cobetura de El país, en canvi, és un clar referent de com fer atractiu un contingut perquè faci el salt informatiu a altres generacions, i el potencial que té.

El titular, “Batalla fiscal entre influencers’ és igual de explosiu que l’anterior. Però infinitament  més fidel a la realitat. Il·lustra el conflicte viscut a Twitter  entre aquells que defensen marxar i aquells que no. Més enllà de qualificar-los com a noves celebrities, agafa el cas del Rubius ( escrit sense cursiva ni els vuit cognoms) per retratar la pressió que tenen el dia a dia, i sense pretendre justificar-los, com això influeix a l’hora de fer les maletes cap a Andorra.

Per contraposar el relat, presenten el cas de l’Ibai Llanos o l’Alexelcapo, que amb xifres similars opten per quedar-se a tributar a Espanya. En tot cas, aconsegueixen un article on s’aconsegueix posar els youtubers com a persones i no personatges, sense que això comporti un rentat de mans, com històricament s’ha fet als famosos més  ‘patriotes’. De fet, sense llegir cap dels dos articles ja es podria establir aquesta divergència. Mentre el rotatiu del Grupo ‘Prisa’ ho tracta com una qüestió de debat econòmic, i com a tal ho publica en aquesta secció. La Vanguardia ho manté com un afer de ‘Gent’, ancorats encara en la concepció esmentada a l’inici.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *