Griezmann camufla la mala digestió amb pilota del Barça

Reading Time: 2 minutes
Els blaugranes, inhibits en atac, aconsegueixen equilibrar el marcador contra un Nàpols acomodat en defensa en el partit més valverdià de l’era Quique Setién

Cada vegada s’entén menys què necessita el Barça per sentir-se còmode. El conjunt culer es mostra al·lèrgic a la profunditat en atac a San Paolo, doblegat per la teranyina defensiva que proposà Gatusso i que tragina, molest, l’atac posicional amb pilota. Al davant, es troba amb un combatiu Nàpols, elegant amb la sortida des del darrere i sense vergonya d’enfonsar-se en defensa per evitar les emboscades blaugranes. Va haver d’aparèixer Griezmann al rescat de l’equip, en una jugada aïllada, que endossà una diana de killer, subtil, que amortitza lleugerament la inversió feta per ell a l’estiu. Les sensacions deixades ahir al terreny de joc però, van fer de l’empat la millor noticia de la nit.

Deia Johan Cruyff que per jugar bé a futbol, primer cal entendre el joc a través del coneixement i a més tenir la sensibilitat per dominar-lo. L’equip de Quique Setien domina les nocions teòriques del futbol de toc que proposa però acaba perseguint ombres passades a l’hora d’aplicar la interpretació adequada mentre es martiritza en passades entre centrals al cercle central a l’espera que Messi il·lumini el camí.

S’esmerçà el Nàpols en controlar el partit des de la seva àrea, a l’espera d’una contra, desistint a qualsevol pilota que estigués en camp contrari, i impedint qualsevol connexió entre línies del Barça, que des de la lesió de Suárez s’ha deixat les eines d’esmolar a casa. El matx s’endinsava en un bucle continu on el Barça recuperava l’esfèric per acabar maltractant-lo a base d’una insípida horitzontalitat en línies de creació només recomanable en hora de la migdiada.

No va necessitar ni una contra el Nàpols, murri després d’una ingènua pèrdua de Junior, transformada per Callejón en una assistència de gol, rasa, cap al costat contrari del  balcó de l’àrea. Allà l’esperava Mertens,  pacient en la rematada, que la creuà, alta i tensa, sense que Ter Stegen tingués temps de fer ni una passa. Tenia premi el Nàpols.

El somnífer construït pels dos equips tornà a imposar-se fins més enllà del descans. Moment on la lesió de Mertens, i la substitució de Rakitic per Arthur van propiciar una baixada de tensió momentània dels azzurri però suficient perquè durant uns instants el Barça carburés de nou. Desmarcada de Semedo per la banda que rep la passada filtrada de Busquets. El portuguès descarrega de primeres cap a l’àrea petita on Griezmann apuntala amb la punta dels dits la porteria de Muslera.  Lluny d’esperonar els dos conjunts, es van refugiar altra vegada en la comoditat del tauler d’escacs proposat des de l’inici. Ja apareixerà Messi, pensaven els blaugranes, però cap de les estampes brillants de l’argentí va acabar amb la pilota dins la xarxa del temple de Maradona. A les acaballes del partit, s’intensificà l’emoció dins el camp amb l’expulsió d’Arturo Vidal que només ell pot forçar i amb un lesionat Piqué que perilla pel clàssic. El conjunt italià intentà en els últims minuts i de manera estèril endur-se el partit a través de la combinació del sobremotivat Insigne,sense que hi respongués el Barça. Però el marcador restà inamovible, acabat en taules firmades pels dos equips. Als de Gatusso els hi faltà l’ambició per endur-se el matx en vistes a la inofensivitat del Barça que sospira, alleugerit d’haver evitat una nova patacada europea. Ja havia avisat Messi que enguany el Barça no tenia plantilla per endur-se l’anhelada orelluda. Amb el que no es comptava, és que les limitacions de l’equip ja el fessin trontollar a vuitens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *