El CCCB s’emplena de materials del genial cineasta Stanley Kubrick en el 50è anniversari de 2001: una odisea a l’espai

Reading Time: 2 minutes

El CCCB s’emplena de materials del genial cineasta Stanley Kubrick en el 50è anniversari de 2001: una odisea a l’espai.

 

L’exposició és una retrospectiva de la trajectòria del cineasta americà Stanley Kubrick (1928-1999), des dels seus inicis com a fotògraf de la revista Look, passant per tots els seus llargmetratges i els seus projectes inacabats. S’hi mostren més de sis-cents objectes que inclouen guions, anotacions, càmeres, material cinematogràfic i atrezzo de les seves pel·lícules. L’exposició es podrà veure fins al 31 de març de 2019.

 

Stanley Kubrick va néixer al 1928 a Nova York i va créixer al barri del Bronx. Com a estudiant va ser més aviat mediocre i avorrit, però amb els moments brillants propis de geni. Va trobar una passió en la fotografia, i va assumir el rol de fotògraf del seu institut. En els seus moments lliures, anava pel Bronx fotografiant tot d’escenes curioses. Així, amb tan sols 17 anys va poder incorporar-se a les files de fotògrafs de la revista Look.

 

Es va introduir al món del cinema amb 25 anys, quan va aconseguir un petit finançament per una pel·lícula independent Fear and Desire (1953). A aquestes varen seguir diversos films de film noir com Killer’s Kiss (1955) i The Killing (1956). A partir d’aquí, Kubick va progressar en la seva carrera com a cineasta i artista desenvolupant el seu caràcter controvèrsic, provocador i molt meticulós amb els detalls i l’estètica. Ha donat al món pel·lícules interessantíssimes com Paths of Glory (1959), que narra l’atac suïcida de l’exèrcit francès als alemanys en la Primera Guerra Mundial. Als anys 60 es trasllada a Anglaterra on porta la Lolita de Nabokov a la pantalla, i l’ambient i els perills de la Guerra Freda a Dr. Strangelove. Posteriorment va estar 4 anys per preparar i filmar la inigualable 2001: una odissea a l’espai, una obra d’art cinemàtica tant fascinant com estranya, impossible de sintetitzar a les escasses paraules d’aquest article.

En tot cas, amb 2001 el cinema arriba a una culminació de la seva perfecció estètica, almenys en el gènere de ciència ficció. Aquesta pel·lícula va fer créixer el renom de Kubrick però ell mai va corrompre’s cap a cinema comercial, sinó al contrari, va seguir amb la seva obsessió per la perfecció estètica, la seva ironia i el seus enfocs cínics i provocadors sobre la moral i la societat. La seva dedicació i exigència artística van resultar en poques però grans pel·lícules sense pretendre l’enriquiment ni l’espectacle. Tot el contrari del cinema actual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *